L’eco de les meves paraules, l’eco de les teves paraules, reso al teu orgasme perquè ell em va donar la vida. Deixo el millor de mi cada cop que t’escric, deixo que llisqui, pel mar dels sentits. Perdo la noció del temps dins la teva ment, per això podria estimar-te eternament. Demanem que t’expliqui que podria fer per tu, perquè sense fer-te l’amor podria morir. El plaer explícit de la teva mirada m’hipnotitza, els meus pensaments tristos, semblen escrits amb guix, perquè la teva saliva que d’un petó es desprèn, les esborra dels meus records. Al fer feliç a algú com tu, sento que no he fracassat, perquè quan perdo la il·lusió per tot, la recullo dels teus ulls. Viu i mor per mi, si ho fas, promet-ho ser el teu company fins a la fi. Sempre has inspirat la meva supervivència, amb l’eco de les teves paraules el soroll s’esvaeix. T’escric amb la sang de les ferides que cures, si ets la meva companya, el viatja serà molt més que un naufragi. ...
Entradas
En estos días convulsos, nunca viene mal recordar palabras como las de Eduardo Galeano . Su voz poética sumada a la preciosa música de Bosques de mi Mente, a los que ya dediqué en su día una entrada , nos transportan a varios mundos. Primero lo que sientes es que te va a sumergir grandes frases para pensar y de pronto te das cuenta de que no es solo eso, va mucho más allá. Estas palabras están tan cargadas de verdades que te golpean el alma directamente. Sin entretenerme más os dejo el video, que hace bastante tiempo que ronda mi lista de favoritos, pero no encontraba ocasión para postearlo. Aprovechando esta reflexión, paso a escribir la mía. Empecé a pensar en este post cuando salí del cine, tras ver la película: “La voz dormida” . Mi pregunta inicial fue: ¿Por qué las personas tenemos miedo a pensar diferente? ¿Por qué tenemos miedo a preguntar, a dudar y a expresar nuestras opiniones, aunque erróneas, en público? Todos tenemos derecho a equivocarnos y por lo tanto a corregir ...