L’eco de les meves paraules, l’eco de les teves paraules, reso al teu orgasme perquè ell em va donar la vida. Deixo el millor de mi cada cop que t’escric, deixo que llisqui, pel mar dels sentits. Perdo la noció del temps dins la teva ment, per això podria estimar-te eternament. Demanem que t’expliqui que podria fer per tu, perquè sense fer-te l’amor podria morir. El plaer explícit de la teva mirada m’hipnotitza, els meus pensaments tristos, semblen escrits amb guix, perquè la teva saliva que d’un petó es desprèn, les esborra dels meus records. Al fer feliç a algú com tu, sento que no he fracassat, perquè quan perdo la il·lusió per tot, la recullo dels teus ulls. Viu i mor per mi, si ho fas, promet-ho ser el teu company fins a la fi. Sempre has inspirat la meva supervivència, amb l’eco de les teves paraules el soroll s’esvaeix. T’escric amb la sang de les ferides que cures, si ets la meva companya, el viatja serà molt més que un naufragi. ...
Entradas
Sálvame del silencio. Complejidad ante sencillez. ¿Por qué los más complicados necesitamos las cosas más insignificantes y sencillas? Porque una caricia, una mirada o una palabra me ponen el mundo patas arriba. Porque solo mirarme me siento la persona más afortunada del mundo. ¿Por qué? A veces tan confuso que no sé ni donde estoy. A veces tan cuerdo que me sorprendo de ser como soy. A veces tan decepcionado y a veces tan emocionado. Sigo pintando el lienzo. Sigo recorriendo sus rasgaduras y sus manchas de pintura seca. Mientras el otoño ilumina las estrellas. Y estalla la luz de un agujero negro en mi retina. Sálvame de este silencio mío, que me lastima en lo más profundo de mí ser. La respuesta de preguntas sin respuesta. ¿Quién soy y a donde voy? ¿Por qué me juzgo por ser como soy? Mi aspiración es culpa del todo y entonces miro en el espejo y no me veo. Busco entre todas las estrellas que brillan cuál de ellas será la buena, pero tropiezo. Sálvame del silencio que...
Ara el sol, es consol. Un pot fer-ho tot. La casta dels mediocres fa mediocre allò que t oca. Al concert de disfresses estereotipades. La virtut, dur com una roca, dolç com un bombó de mel, y el violoncel, en zel. Porta melodies al cel i la ment balla. Deixo fluir, em deslligo. Em sento gran, però profund, com el negre, com un orfebre de paraules, fent de mots joies i alabastre. Mira a dalt, els núvols son el límit, el blau. Mira sota teu, sigues ferm. Beure de totes les fonts, agafar de cada flor el pol·len y crear la teva pròpia vida, la teva mel, dolça, com un estel. Necessari, com un glop d’aire, com un sospir. Necessari com un anhel. Màgic, com una fugaç mirada al metro. Rodejat de llibres, notes i la teva lucidesa, que només tu tens. Em rescates. M’atrapes i em retornes l’alè, i llavors allí trobo el meu paradís. Música.
Todo cambia, todo se transforma. Mi mano desliza mi cuento. El sol se esconde, mientras estas palabras se plasman. Las palabras, ellas son mis puntos de apoyo, mientras escalo este muro. Si tengo tu cariño, qué más pedir que esto, si tus sentidos son como incienso que hechiza y embriaga los míos. Si tus ojos y tu magia me tocan, vuelo en las ideas. Floto en mi nube de cemento, porque todo cambia y las ideas me transportan, y fluyo. Porque es más fácil escribir, plasmar, que hablar. Hechizado, como el canto de un chamán. Canto de puro diamante, que corta el universo y entre mundos se transporta. Todo es música, y tu voz es la nota que faltaba en una partitura inacabada. En mi mente hay playas infinitas, donde guardo mis sueños. Sueños de niño, que juegan en la orilla. Sueños de adulto, con el alma encandilada. Esperando, un día poder nacer. Todo cambia, la vida sigue siempre. Todo cambia, búscale un sentido. Pero nunca olvides nada de lo que ...
Olor de mandarina, amb tacte de la mel, i les coses suaus. Raig de matí projectant ombres i dibuix, que sobre la teva esquena, es tornen un tresor, daurat i amb el sabor de maduixa, i mirades, mirades que teixint certeses, conviden a somiar. I els teus llavis, com un petit record de que existeix l'esperança, en perdre's i sucumbir als desitjos, raig de bellesa projectat. I la teva pell, estesa com un mapa, sobre el meu mar d'il·lusions i somnis de tornar a passar una nit, compartint llençols, i al matí, contemplar-te nua, estesa sobre el meu llit. Els teus ulls em miren i em coneixen, m'endolçen, em despullen i em fan sentir com un nen. Crec que tot es possible. Els somnis són desitjos i el teu amor és com volar, desitjo somiar, i volar. Un viatge, un paisatge, una mirada, una parada, un somni pel que es lluita, un amor que es viu, una esperança que es perd, torna i somiem un altre cop. Un cos de dona, un petó, un llit, un gemeg, una carícia de mel, la delíci...